Andy Goldsworthy

"Rivers and tides"

Als cinemes, des de fa unes setmanes, passen la pel·lícula “Rios y mareas”, un documental de Thomas Riedelsheimer sobre l’obra i la persona de l’escultor Andy Goldsworthy. La pel·lícula, en si mateixa, és una obra d’art: flueix, com les ones que dibuixa Goldsworthy amb fulles sobre un rierol. Et transporta amb imatges cuidadosament escollides dels paissatges, les obres i els detalls de la natura a un estat de calma absoluta. La música tènue acompanya el so real, sec de les petjades de l’escultor sobre la neu, l’espetec d’una branca al partir-la o el cop d’una pedra deixada sobre una altra. És un gust pels sentits.

L’obra de Goldsworthy té la frescor de qui treballa directament a la natura, la força i la contundència de materials i entorns primitius, la bellesa de formes construides a partir d’elements tan essencials com roques, fulles o branques i l’elegancia de l’ús dels colors que la natura li proporciona.
Tot per recordar-nos, en un entorn majestuós, el pas del temps i el fluir dels elements, com flueix una fila de fulles pel caudal d’un riu, i els cicles de la vida, les marees que s’enduen les petjades de la nostra presència. Un llengutge tan clar, tan ancestral, tan lligat a la terra, que et remou els sentiments més bàsics, més profunds.
Aquest escultor et sedueix, la seva dedicació absoluta a una obra premeditadament efímera, tan sols recordada en la seva ment (en cap lloc millor que en la seva ment) i en imatges fotografiques. Deu ser un plaer, només apte per a alguns escollits, presenciar la realització d’una obra seva, el seu naixements, la seva vida i la seva mort.
Goldsworthy ha estat un gran descobriment perque m’ha recordat com ens sentim de lligats alguns a la terra, a la natura; com lluny de les zones urbanes tot pren una altra dimensió, tot es torna més real, més autèntic, més palpable. És com si aflorès de dins nostre la part més primitiva, essencial, més lligada als sentits.