Alphonse Mucha (1860-1939)

Amb motiu de l’exposició al caixaforum de l’obra d’Alphonse Mucha em conegut al preceptor de l’art noveau a Europa.

L’exposició s’articula de tal manera que podem descobrir gran part de la seva obra ordenada per temàtiques que engloben diferents facetes de l’artista. D’una banda, el cartellisme, el descobriment que va fer Mucha, i el món de les arts escèniques sobretot, de la importancia d’una bona imatge propagandística dels espectacles. En aquest apartat també descobrim els decorats i els vestuaris que ell va dissenyar a partir de fotografies i esbossos. Seguidament, se’ns mostra l’admiració que sentia Mucha per la feminitat i la seva bellesa, en un seguit d’obres, tan litografies (tècnica dominant en la seva obra, per més informació: http://oliba.uoc.edu/aureum/ca/s03/index2_lito.html) com teles, on deixa veure la seva magnificència amb el llapis i el pinzell.

Més endavant apareix la vessant més esotèrica i misteriosa de Mucha, amb al·legories i simbolismes, també tot un recull fotogràfic propi trobat després de la seva mort on es poden veure models posant per a les seves obres i escènes domèstiques de la vida de l’artista amb la seva familia i els seus amics, entre els que hi ha alguns artistes coneguts de l’època. Una part interessant és la sala on s’explica l’obra més agossarada de Mucha, per dimensions i temàtica: L’epopeia eslava, un conjunt de 20 obres de gran format on s’explica la història del poble txec (del que era fill Mucha) mostrades a través d’una projecció que les va repassant una a una. Finalment, hi ha tot un recorregut per l’obra més de cara a la publicitat, els cartells per anunciar productes com tabac o bicicletes, i l’inici del que ara anomenem “packaging”, els envasos que va dissenyar per contenir galetes, o les etiquetes d’alguna marca de xampange.

L'epopeya eslava

En conjunt, és una obra per admirar-ne el virtuosisme estètic de les composicions i el maestretge de l’autor amb el dibuix. Potser és aquesta la part que sol quedar més amagada a l’espectador, pero que jo trobo més fascinant: el conjunt de dibuixos i esbossos. Ens descobreixen la mà de l’autor, la seva part més intuitiva, els errors i les correccions, el seu domini de la forma, que en aquest cas és impressionant, i la factura del seu traç, la part més personal de l’artista que fins i tot ens pot descobrir la seva manera de pensar.

Les seves composicions, d’un barroquisme elegant i ple de color, impacten a l’observador per la seva presència estètica: la dona és mostrada en tota la seva bellesa, sovint sospesa en l’aire, amb teles infinites i pentinats impossibles, envoltada d’estel·les i borles que l’enmarquen i l’enriqueixen. En conjunt, imatges d’heroïnes que ens poden recordar a les estampes del manga en l’actualitat, però amb vestuaris propis de dames del segle passat, que ens transporten a les arrels de l’art noveau que apareixeria posteriorment. Per això, crec que és una exposició recomanable per a tots els públics, per anar-hi en familia, ja que també disposen d’una serie d’activitats per a nens dins l’exposició. Però també és interessant per a tots aquells interessats en el disseny, per conèixer el seu passat que es remonta a finals del segle XIX.

CaixaForum Barcelona

Del 18/09/2008 al 04/01/2009

http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/actividad_ca.html?idMenuGen=36&idCentro=918213&idActividad=25545&idMenuEspecifico=990020

El "branding"

Fa un temps, les marques eren la referència de la qualitat d’un producte, però actualment, aquest concepte de marca ha canviat totalment. Ara una marca ens defineix a nosaltres, ens ajuda a definir-nos, a crear la imatge que volem donar als altres. Les marques donen en un segon gran quantitat d’informació a les persones que les miren, i així ajuden a crear la propia identitat.

El “branding” (les marques) a superat ampliament el seu origen comercial, fins a convertir-se en un referent i una manifestació cultural i social única de la nostra època. Qualsevol entitat, comercial, social… fa ús ja de les marques, es crea la seva pròpia marca per seduir els possibles consumidors, seguidors, etc. Fins i tot les organitzacions caritatives, les ONGs, s’han creat les seves pròpies marques per poder competir dins el seu propi “mercat” i aconseguir més recolzaments. Si aquestes entitats aconsegueixen treure clientela a empreses comercials, o inciten a noves col·laboracions amb ells de qualsevol nivell (econòmic, voluntariat…) em sembla la forma més lloable de branding.

Però, per què són tan importants les marques? És cret que ens agraden i per això les comprem? Potser sí. Però també penso que les marques, i tota la publicitat i el màrketing que les envolta, manipulen constantment la gent per fer-los creure, en una època com la nostra d’individualisme, egocentrisme i materialisme, que donar una imatge de sí mateixos és fonamental, i que la millor imatge que poden és a través de les seves marques, i així ells s'enriqueixen. Les marques donen la imatge que presenten en els seus anuncis publicitaris, en les personalitats conegudes que les porten, en el preu i l’accessibilitat del producte que venen. No compres una marca, compres la imatge que t’han venut que va al darrera.

Trobo que la part més fosca de tot el món del branding és que sigui tan important en la nostra societat, que la gent s’hagi deixat enlluernar per promeses de luxe, benestar, fama, alt standing, i consumeixi sense parar productes, no per la qualitat o l’ús, sinó per donar una imatge, per fer visible una identitat (que segurament és ficticia). I la raó no deixa de ser fer crèixer l’enveja i, per tant, l’individualisme entre iguals, en una societat ja prou malaltissa per l’egoisme que es respira.

Reflexió a partir del text “Por qué las marcas son importantes para los clientes” estret del llibre
Ollins, Wally. BRAND. Las marcas según Wally Ollins. Turner. Madrid, 2004.
Podeu consultar també la seva web
http://www.olfollins.com/

5a Biennal Europea de Paisatge

La 5a edició de la Biennal Europea de paisatge va tenir lloc des de març d'aquest any, i els dies 25, 26 i 27 de setembre es va celebrar el simposi i la inauguració de l'Exposició Internacional d'Escoles d'Arquitectura i Paisatge. Conjuntament, es va otorgar el 5è Premi de Paisatge Rosa Barba, que va recaure en el projecte danès Nicolai, realitzat per Kristine Jensen a Kolding (Dinamarca). Projecte de transformació de l’antic centre educatiu Nicolai (1890-1930) de la ciutat de Kolding en un espai cultural emergent multidisciplinari, que aglutina cinema, literatura, escola bressol, música i artesania. El projecte evoluciona amb la idea de transformar el pati de l’escola en el centre de l’activitat, ajuntant les diferents disciplines per crear un complex més atractiu i alegre que l’antic. Més informació a http://www.coac.net/landscape/guanyador_premi.html

El projecte Nicolai, realitzat per Kristine Jensen a Kolding (Dinamarca)

Us recomano la visita a aquesta exposició que només estarà fins al 24 d'octubre, per conèixer que s'està fent a nivell internacional en espai públic, art urbà i paisatgisme, i si teniu algun projecte en ment, és el lloc idoni per treure molt bones idees. L'exposició té lloc a la planta baixa del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, al carrer dels Arcs, 1, davant de la Catedral de Barcelona. I l'entrada és gratuïta.

Piscines naturals de Salinas, Câmara de Lobos, Madeira, de João Gomes da Silva. Madeira (Portugal)

Opfikerpark, de Gabriele G. Kiefer. Zuric-Opfikon (Suïssa)

König-Heinrich-Platz, de Henri Bava / Michel Hoessler / Olivier Philippe. Duisburg (Alemanya) (Foto: Biennal del Paisatge)

Andy Goldsworthy

"Rivers and tides"

Als cinemes, des de fa unes setmanes, passen la pel·lícula “Rios y mareas”, un documental de Thomas Riedelsheimer sobre l’obra i la persona de l’escultor Andy Goldsworthy. La pel·lícula, en si mateixa, és una obra d’art: flueix, com les ones que dibuixa Goldsworthy amb fulles sobre un rierol. Et transporta amb imatges cuidadosament escollides dels paissatges, les obres i els detalls de la natura a un estat de calma absoluta. La música tènue acompanya el so real, sec de les petjades de l’escultor sobre la neu, l’espetec d’una branca al partir-la o el cop d’una pedra deixada sobre una altra. És un gust pels sentits.

L’obra de Goldsworthy té la frescor de qui treballa directament a la natura, la força i la contundència de materials i entorns primitius, la bellesa de formes construides a partir d’elements tan essencials com roques, fulles o branques i l’elegancia de l’ús dels colors que la natura li proporciona.
Tot per recordar-nos, en un entorn majestuós, el pas del temps i el fluir dels elements, com flueix una fila de fulles pel caudal d’un riu, i els cicles de la vida, les marees que s’enduen les petjades de la nostra presència. Un llengutge tan clar, tan ancestral, tan lligat a la terra, que et remou els sentiments més bàsics, més profunds.
Aquest escultor et sedueix, la seva dedicació absoluta a una obra premeditadament efímera, tan sols recordada en la seva ment (en cap lloc millor que en la seva ment) i en imatges fotografiques. Deu ser un plaer, només apte per a alguns escollits, presenciar la realització d’una obra seva, el seu naixements, la seva vida i la seva mort.
Goldsworthy ha estat un gran descobriment perque m’ha recordat com ens sentim de lligats alguns a la terra, a la natura; com lluny de les zones urbanes tot pren una altra dimensió, tot es torna més real, més autèntic, més palpable. És com si aflorès de dins nostre la part més primitiva, essencial, més lligada als sentits.